“Somiant amb Aleixa”, Mercè Climent i Francesc Mompó

…suaus carícies sobre la pell. Paraules xiuxiuejades a l’oïda mentre una mà descriu capritxosos camins amb els dits a través d’un ventre tremulant. Una dolça brisa que recorre recòndits indrets convertint-se espontàniament en humits besos sobre la pell nua… i al final, la lenta dansa de cames i mans que venen i van amb una tendra però àvida ansia….

 Si busqueu alguna d’aquestes sensacions al llegir “Somiant amb Aleixa” potser quedeu, en certa mesura, decebuts. I no penseu que és perquè li falta molla, doncs si alguna cosa no li falta és sexe, sense subtileses ni temps per a massa preàmbuls.

 El primer obstacle que un (o una) es troba a l’hora de llegir “Aleixa” és el d’abastir-se del preciat volum, ensopegant amb el que és ja un mal endèmic de la literatura valenciana: la mancança d’edicions assequibles a les nostres butxaques, ja siga en format imprés o digital. Per això mateix, la majoria de membres del club va optar per treure’l de la biblioteca. Jo, no obstant, fetitxista de la paraula escrita sobre paper, necessitava penjar la meua primera conquesta del gènere eròtic a la prestatgeria. Un xicotet trofeu.

 Quan vaig proposar aquest llibre per al club, va ser precisament un encisador argument ple de possibilitats i capacitat imaginativa el que em va atraure. Aleixa, la nostra heroïna, té el do de somiar el mateix que qualsevol altre que somie amb ella, donant-li el poder del coneixement i un clar avantatge sobre les persones del seu entorn – una jove alta, bruna, d’esbelta figura i ferms pits dóna molt de sí en quant a somnis – ¿Vos ho imagineu?. A més a més, aquest relat venia recomanat amb un premi: el de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, probablement l’únic certamen d’aquestes característiques que se celebra actualment al País Valencià.

 No obstant, la novel·la explota el do d’Aleixa d’un mode ben distint, i ens endinsa en un món un tant més pervers… més angoixant. D’aquesta manera, trobarem a una jove protagonista torbada pels somnis plenament explícits d’aquells i aquelles que l’envolten, i a la que anirem coneguent a través del record d’escenes de la seva adolescència, sempre alternant entre la realitat i el somni, un tant incapaços, de vegades, de discernir-ne la diferència.

 Potser s’esperava un fil conductor més consistent, una història que, entre escenes de dormitori (i altres ambientacions un tant més fantasioses), ens contara més coses sobre Aleixa i ens fera més partíceps del seu patiment o les seves alegríes. Potser esperàvem a una protagonista més aviada a fer servir el seu do en benefici propi, en definitiva, a una jove més capaç de ser la protagonista de la seva pròpia sexualitat. Però, un poc en aquest sentit va la història, i en certa manera caldrà llegir entre línies un cert creixement personal de la nostra companya de cambra.

 Dins la meua trajectòria com a lector, aquesta era la primera narració de caire explícitament sexual que llegia i he d’admetre que la curiositat em va atrapar (com quan parem l’orella enmig de la fosca nit a sabendes que un feble i rítmic alenar s’escolta a través de les parets de casa). També he de dir que m’ha resultat un llibre de lectura lenta – supose que deu passar quelcom similar amb la resta de novel·les de temàtica eròtica – doncs resulta bastant difícil llegir més d’un capítol seguit. No sé si m’explique.

 En resum, puc afirmar que per a mi ha sigut tot un plaer poder anar descobrint, dia a dia, les malifetes i angoixes d’Aleixa, sempre a través d’un lèxic valencià ric en termes i un tant recarregat de diminutius, però, definint un curiós contrast amb la forta càrrega pornogràfica que envolta la història. Sempre resulta esperançador veure reforçat el fet que la llengua encara continúa viva i disposada a fer-nos gaudir llargues estones abans d’anar a dormir.


Títol: Somiant amb Aleixa

Autor: Mercè Climent i Francesc Mompó

Publicació: País Valencià, 2010


Aleixa

0 = Açò era precís?????/ 1 = Si no ho llegiu, no passa res/ 2 = Fué bonito mientras duró/ 3 = Açò té molla!!/ 4 = Me lo quitan de las manos

7 thoughts on ““Somiant amb Aleixa”, Mercè Climent i Francesc Mompó

  1. L’alerta del google m’ha avisat d’aquesta ressenya. M’agrada llegir diferents crítiques i punts de vista. Espere que la suma de tot haja estat positiva. Una abraçada.

    1. Mercè, ens plau moltíssim que t’haja arribat la ressenya que hem escrit sobre el teu llibre. No sempre s’obté este tipus de contacte amb els autors dels llibres que ú llig ( clar està que quan vam llegir “siddharta” allò de poder obtindre un comentari per part de Herman Hesse resultava un poc “inquietant”).
      Respecte al que comentes, no dubtes que la suma sempre és positiva. Els matissos de la història no eren, potser, el que el club s’esperava. No obstant ¿quina emoció podriem trobar a allò que ens arriba tal i com ho imaginàvem? i pots estar ben segura de que la història d’Aleixa i el seu mon varen donar moooolt a parlar mentre el llegíem, amb pros, contres i opinions confrontades.
      Estem pensant en assistir a la propera presentació del llibre a Muro, si les nostres agendes ho permeten.
      Una abraçada.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *