Poeta de Meravelles

estelles

El 4 de setembre de 1924 la filla d’un forner de Burjassot va parir un xiquet. Però com no calia que duguera un pa baix el braç, el van parir amb el do de la genialitat. Perquè si em demanen que utilitze un adjectiu per a qualificar a Vicent Andrés Estellés contestaré que és una bogeria només intentar-ho, que només un qualificatiu no pot abastir la grandesa de tan magnífic creador. Però si m’obliguen a fer-ho diré que va ser un geni, i no un entre tants com ell mateix cantava. Un geni que ens va regalar la poesia més gran des d’Ausias March, que ens va fer gaudir de la vida en cadascun dels seus versos, que ens va demostrar la magnificència que amaga la llengua habitual (la de casa, la del carrer), que ens va ensenyar les meravelles de la quotidianitat. I tot açò és quedar-se curt davant tan gran gegant de la nostra cultura.

Molt s’ha escrit sobre ell, i millor. Aquestos dies es celebren per tot arreu festes i sopars al seu honor, gràcies a l’impuls de l’escriptor Josep Lozano que ha aconseguit que el poeta continue viu, encara que siga només una vegada a l’any. Però segur que a ell li agradaria que el celebrarem així, sopant i bevent, gaudint amb els plaers de cada dia i sense els fasts i les folles amb que habituen les institucions quan es tracta de la seua cultura.

Així que ja sabeu, celebreu-lo, vosaltres que podeu, gaudiu-lo a ell i a la vida que tant ha lloat, que només en tenim una i no s’accepten devolucions.

One thought on “Poeta de Meravelles

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *