“El gato negro y otros relatos”, Edgar Allan Poe.

No esperava que fóra elegit, però un clàssic dels contes de terror es veu que no podia fallar en un club de lectura tan tort com el nostre. I així fou… ja fa temps que la ressenya havia d’haver eixit a la llum, però al ser la primera, estar a l’exili i haver perdut misteriosament les notes que vaig prendre a la reunió, ha fet que es fera d’esperar… però ací la teniu llegidorets i llegidoretes!!

 Aquest conte, junt a altres del mateix autor que ens vam llegir per al gènere de Terror, és una mescla de suspens, por, enigmes, bogeria, horror, masoquisme, allò sobrenatural, etc. La reunió del club va coincidir al comentar que al llibre es conjuguen descripcions aterradores, d’un profund contingut psicològic, on l’autor escodrinya en la ment i els sentiments dels diferents personatges que protagonitzen els relats.

Concretament a “El gato negro”, el protagonista, sensible humà i piadós es transforma, per culpa de l’alcohol, en un individu cruel i sense sensibilitat davant el dolor de la resta de persones, que resulta ser al final la víctima de les seues pròpies accions. Un gat negre, objecte del seu sadisme, patirà horribles turments abans de ser assassinat pel seu propi amo, qui casualment sofrirà eixe mateix dia l’incendi del seu habitatge. Obra de la mateixa casualitat (o no), altre gat negre, molt semblant a l’anterior apareixerà en la vida del protagonista amb una finalitat misteriosa i venjativa.

 Al estar narrat en primera persona i per no tindre noms els personatges, Poe ens obliga a posar-nos irremeiablement en la pell del protagonista, compartint els seus problemes, la seua bogeria, les seues supersticions i la seua violència. Un protagonista que ens transmet tot el que necessita un personatge terrorífic: canvis d’humor, reaccions desesperades i inesperades, violència gratuïta i una ment maquiavèl·lica. Hi ha més personatges, sí, però el nostre protagonista sense nom acapara tota la nostra atenció i ens fa ser partícips de la història.

 Aubrey_Beardsley_-_Edgar_Poe_2

L’absència d’un contingut moral en la descripció de les accions constitueix el drama moral d’aquest conte, i en general de tots els contes de Poe. Sí, clar que el personatge s’avergonyeix i es penedeix al recordar com va buidar l’ull del seu gat amb un tallaplomes. Però es tracta d’un penediment sense conseqüències, tant com era un “débil e inestable pensamiento” el que el va assaltar al dia següent de cometre l’acte. Els seus pensaments són merament conceptuals, abstractes, febles, sense espessor moral.

I allò que fascina, tant com aterra, és que l’individu és plenament conscient de la seua tragèdia. No de bades diu que no espera “ni remotamente que se conceda el menor crédito a la extraña, aunque familiar historia que voy a relatar”. Estranya i familiar, vet aquí dos qualificatius que mostren eixa naturalitat horrorosa amb què els crims seran comesos i no podran explicar-se des de la raó.

Poc a poc et vas endinsant en els diferents contes com un espectador de crims, de venjances, d’un terror psicològic i de vegades macabre que et fa pensar en les idees de l’autor, en com va arribar a descriure (de vegades massa extensament) l’ambient que envolta tots els contes. Aquest terror psicològic narrat en primera persona és el que més caracteritza a Poe. Eixa por, que t’entra al cos simplement en pensar en allò que va a passar-li al personatge immediatament després, cosa que s’agreuja amb la utilització de la primera persona, i que allà per la meitat del segle XIX (1843) va ser tota una novetat i que encara hui, al segle XXI, aconsegueix angoixar-nos.

Edgar_Allan_Poe_portrait

Altre dels punts comuns de l’Assemblea Torta fou coincidir que l’ambientació creada per Poe juga un paper fonamental a l’hora de construir els seus relats. Sense aquestes descripcions massa exhaustives, ja que es descriu fins l’últim detall, els contes perdrien la seua atmosfera escabrosa.

De lectura molt ràpida i d’extensió curta, els contes de terror de Poe són molt recomanables per a aquells lectors i lectores als quals els agrada el terror psicològic. I tal vegada siga eixe el seu únic defecte, la brevetat. Ser tan curts ens arriba a semblar insuficient, necessitem més i més, volem saber què passarà després encara que no trobem a faltar res en la història.

En definitiva, un llibre de relats imprescindible al gènere que vos farà passar moments d’angoixa, sí, (no el llegiu sols a casa una nit de tempesta, jejeje), però que vos alegrareu d’haver llegit.


Títol: “El gato negro”

Títol original: “The Black Cat”

Autor:  Edgar Allan Poe

Publicació: Al periòdic “Saturday Evening Post” de Filadèlfia al número del 19 d’agost de 1843.


tabla-valoracio POE

0=Açò era precís?????/ 1= Si no ho llegiu, no passa res/ 2= Fue bonito mientras duró/

3= Açò té molla!!!/ 4= Me lo quitan de las manos!!!

3 thoughts on ““El gato negro y otros relatos”, Edgar Allan Poe.

  1. A mí, el autor me ha parecido un tanto anacrónico. Es decir, bajo mi punto de vista los años le han sentado mal ya que la temática tratada ha quedado completamente obsoleta, fuera de foco,…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *